divendres, 16 de maig del 2008
En Martí Manent ens visita!!
El passat dijous 15 de maig ens va visitar en Martí Manent per parlar-nos sobre la legislació a internet i a les noves tecnologies. En Martí Manent és advocat de professió i ja fa anys que va deixar les tasques convencionals d’un advocat per dedicar-se a la legislació en el món de les noves tecnologies.
Fa uns anys va empendre sol la iniciativa d’obrir un gavinet d’advocats a la web, www.derecho.com, quan ningú contemplava actualment aquesta possibilitat. Avui en dia aquesta web es una referència pel dret al nostre pais. En Martí és també avui en dia president de La Asociación Española de Comercio Electrónico y Marketing Relacional.
En l’enllaç següent podeu veure una entrevista a en Martí feta a www.baquia.com l’any 2000, aproximadamet quan en Martí va obrir la web www.derecho.com : http://www.baquia.com/noticias.php?id=7543
La xerrada va constar de tres parts: una primera on en Martí ens va explicar els drets bàsics de les dades personals, una segona on ens va comentar les principals lleis influents en la protecció i drets de dades personals i una tercera on ens va ennumerar i comentar 10 punts bàsics de tendències de les noves tecnologies i internet.
Drets de dades personals
Els 4 principals drets són:
- El dret d'accés: Podem preguntar a la companyia que ens envia propaganda quines dades nostres tenen i d'on les han tret.
- El dret de cancelació: Podem demanar que esborrin les nostres dades a les companyies que ens envien informació. Estaran obligats a fer-ho si no hi ha cap altra llei que els impedeixi fer-ho (com és el cas d'ISENDA per exemple).
- El dret d'oposició: Podem demanar a les companyies que no ens enviin més propaganda.
- El dret de rectificació: Podem demanar que canviin una dada que hem canviat (un canvi d'adreça per exemple).
Principals drets i lleis de protecció de dades personals
- LOPD 15/1999: LLei que te com a objectiu garantitzar i protegir, en l'ambit de tractament de les dades personals, les llibertats i els drets fonamentals de les persones.
- LSSICE: (Ley de Servicios de la Sociedad de la Información y de Comercio Electrónico). Entre els molts apartats que tracta aquesta llei, un dels punts més importants és que una empresa ha de tenir el consentiment previ del destinatari a l'hora d'enviar sms i e-mails. Per altra banda en Martí ens va comentar que en un apartat,la llei deia que si algú fa una afirmació que és delicte a la teva web, cal guardar la IP de qui ho hagi dir i suprimir el comentari per sortir-ne il·lès.
-LRPCE: És una llei que fa referència al registre de dades de l'usuari.
-LPI (Ley de la propiedad intelectual). D'entre molts punts que tracta aquesta llei, en Martí en va destacar els següents:
-Per penjar una foto que es troba a internet a la nostra web hem d'assegurar-nos que la pàgina en la que es troba ens ho permeti (mirant el copyright de la web).
-Els vídeos i la música pertanyen al creador, de manera que quan nosaltres comprem un llibre o un CD estem comprant un dret d'ús, que és el que ens diu que podem fer i que no.
- El dret de la còpia privada està inclòs en aquesta llei. (Les SGAE cobren per aquesta llei).
- En el cas de l'Emule o l'Ares com de la resta de software de compartició d'arxius, és legal fer una còpia privada d'un arxiu, el que és il·legal és compartir aquesta còpia (posar-la a la carpeta d'ús compartit), ja que en aquest cas s'està infringint la llei d'ús.
Tendències de les noves tecnologies i internet
Els 10 punts bàsics que s'estan adoptant últimament tenint en compte les tendències de les noves tecnologies i internet són:
- El software tendeix cada vegada més a ser gratuït. (El correu a l'inici d'internet era gratuït, google ofereix un programa d'estadística molt bo gratuïtament...)
- El Geomarketing: www.tomtom.com
- Treballadors ON DEMAND : Empreses que només utilitzen treballadors quan realment els necessiten, per fer feines que no poden fer les màquines. UN exemple n'és l'Amazon Mechanical Tour.
- Les fusions d'aparells. Un exemple clar n'és el telèfon. Primer era fix, despreés mòbil. Els telèfons mòbils van incorporar agendes i ara porten càmares fotogràfiques i de vídeo, reproductors de música,etc.
- Netliving. Cada vegada hi ha més serveis a internet que permeten contactes entre gent a internet. Linkedin, Facebook i MySpace en són alguns exemples.
- APS (application preforming interface). Els usuaris d'internet no recordem més de 5 o 10 webs de les que visitem regularment. L'èxit d'una web està en els APPIS (connectors que fan que la gent visiti la web, el boca boca és una tècnica que funciona força).
- Situació del comerç electrònic actual (any 2008): Hi ha una evolució cap al M.Busnien (comerç al mòbil),la clau són les recomanacions dels usuaris, hi ha un creixement en l'àmbit dels sectors clàssics (sabates,roba...), hi ha hagut una forta maduració per part d'alguns sectors(el de viatges per exemple) i hi ha presència comercial en aplicacions com els Widgets i el Facebook.
Una tendència que s'està adoptant molt també és la dels grups de compra, és a dir, gent que vol comprar un producte i s'agrupen (mitjançant internet) i es presenten a la botiga físicament per negociar el preu.
- Banda ampla. El preu d'accés a internet és cada vegada més econòmic fins i tot gratis en alguns llocs. Tot i això, Espanya és un pais molt endarrerit en aquest àmbit.
- S'ha de vigilar amb el passat. Tot allò que s'ha publicat a internet queda permanentment penjat, de manera que s'ha de vigilar amb el que es publica.
- El futur de les idees. Els artistes tenen un gran aventatge a l'hora de promoure's per internet, ja que nombroses eines els permeten difondre els seus treballs i les seves creacions.
dissabte, 10 de maig del 2008
En Josep Lluís de Gabriel ens explica les noves tendències de publicitat i marketing on-line
Avui divendres 9 de maig ens ha visitat en Josep Lluís de Gabriel, director de l’empresa Bitlonia de Mataró, una empresa jove que és dedica a la publicitat i el marketing a internet i que ha assolit un creixement força important amb mola pocs anys. En Josep LLuís ens ha parlat dels canvis que s’estan produïnt a Internet (web2.0) Aixa com del marketing 2.0.
El marketing 2.0
El marketing 2.0 és un concepte nou de marketing que es basa amb la interactivitat amb l’usuari. De la mateixa manera que la web2.0 ens dóna a entendre que l’usuari és qui té el poder a l’hora d’utilitzar Internet, el marketing 2.0 centra la campanya en l’usuari. Aquest marketing es basa en un contingut al que els usuaris accediexen i un entorn on conviuen, i tant el contingut com l’entorn han de ser interactius.
Alguns dels continguts utilitzats per aquest tipus de marketing són fòrmus, enquestes i la personalització de les webs tenint en compte l’usuari.
La organització d’aquests continguts es basa en tres estils: el card sorting, el focus group i l’eye tracking.
Aquest últim m’ha cridat força l’atenció. Es tracta d’un sistema en el qual s’estudien les zones on els usuaris centren la vista de la pantalla, de maera que els anuncis es col·loquen en aquelles zones per captar més l’atenció. En algunes webs on es coneix aquesta tècnica es paga més per tenir l’anunci en aquella zona.
Abans les campanyes de marketing li deien a l’usuari el que havia de comprar mentre que el marketing 2.0 crea un contingut al qual accedeixen els usuaris que hi interactuen i llavors decideixen comprarlo.
L’exemple de marketing 2.0 que m’ha semblat més rellevant ha estat el de real estate 3.0, una agència que treballa per internet i que es dedica a penjar fotos de cases reals que no estan en venta. L’usuari interessat en comprar-les negocia amb l’agència, que, un cop arribat un acord, visita al propietari de la casa i li fa l’oferta.
El marketing 2.0, doncs, no només pensa per l’usuari sinó que també pensa amb ell i considerar l’evolució de les accions dirigida pels usuaris i per l’entorn.
Publicitat a internet
La segona part de la xerrada estava enfocada a la publicitat a internet.
L’audiència es desplaça dels mitjans convencionals a internet. És una realitat que cada dia que passa es fa més evident. És per aquest motiu, també, que les empreses volen tenir els seus anuncis a internet i acaparar així el màxim d’audiència possible.
Els cercadors
L’ultima part de la xerrada, en Josep Lluís de Gabriel ens va explicar el funcionament dels cercadors.
Per les empreses és importantíssim tenir un bon posicionament als cercadors, ja que els usuaris són el primer lloc on els usuaris van a buscar a internet. Si no és té una bona posició als cercadors és mola difícil tenit èxit.
Hi ha dos tipus de posicionament als cercadors, el natural “SEO” i el patrocinat “SEM”.
El SEO és gratuït però aporta resultats a llarg terimini. Tot i així dóna mola nom a la marca. Per aconseguir un bon posicionament natural hi actuen els factors interns ( els elements de visibilitat que favoreixen un bon posicionament quan els robots dels buscadors exploren les webs) i els externs (la popularitat, s’en aconsegueix força a partir d’enllaços externs).
El SEM, en canvi, és de pagament i s’obbté per subhasta segons la qualitat dels enllaços. A diferència del SEO permet obtenir resultats des del primer dia, no té límit de paraules i permet canviarles amb rapidesa.
El marketing 2.0
El marketing 2.0 és un concepte nou de marketing que es basa amb la interactivitat amb l’usuari. De la mateixa manera que la web2.0 ens dóna a entendre que l’usuari és qui té el poder a l’hora d’utilitzar Internet, el marketing 2.0 centra la campanya en l’usuari. Aquest marketing es basa en un contingut al que els usuaris accediexen i un entorn on conviuen, i tant el contingut com l’entorn han de ser interactius.
Alguns dels continguts utilitzats per aquest tipus de marketing són fòrmus, enquestes i la personalització de les webs tenint en compte l’usuari.
La organització d’aquests continguts es basa en tres estils: el card sorting, el focus group i l’eye tracking.
Aquest últim m’ha cridat força l’atenció. Es tracta d’un sistema en el qual s’estudien les zones on els usuaris centren la vista de la pantalla, de maera que els anuncis es col·loquen en aquelles zones per captar més l’atenció. En algunes webs on es coneix aquesta tècnica es paga més per tenir l’anunci en aquella zona.
Abans les campanyes de marketing li deien a l’usuari el que havia de comprar mentre que el marketing 2.0 crea un contingut al qual accedeixen els usuaris que hi interactuen i llavors decideixen comprarlo.
L’exemple de marketing 2.0 que m’ha semblat més rellevant ha estat el de real estate 3.0, una agència que treballa per internet i que es dedica a penjar fotos de cases reals que no estan en venta. L’usuari interessat en comprar-les negocia amb l’agència, que, un cop arribat un acord, visita al propietari de la casa i li fa l’oferta.
El marketing 2.0, doncs, no només pensa per l’usuari sinó que també pensa amb ell i considerar l’evolució de les accions dirigida pels usuaris i per l’entorn.
Publicitat a internet
La segona part de la xerrada estava enfocada a la publicitat a internet.
L’audiència es desplaça dels mitjans convencionals a internet. És una realitat que cada dia que passa es fa més evident. És per aquest motiu, també, que les empreses volen tenir els seus anuncis a internet i acaparar així el màxim d’audiència possible.
Els cercadors
L’ultima part de la xerrada, en Josep Lluís de Gabriel ens va explicar el funcionament dels cercadors.
Per les empreses és importantíssim tenir un bon posicionament als cercadors, ja que els usuaris són el primer lloc on els usuaris van a buscar a internet. Si no és té una bona posició als cercadors és mola difícil tenit èxit.
Hi ha dos tipus de posicionament als cercadors, el natural “SEO” i el patrocinat “SEM”.
El SEO és gratuït però aporta resultats a llarg terimini. Tot i així dóna mola nom a la marca. Per aconseguir un bon posicionament natural hi actuen els factors interns ( els elements de visibilitat que favoreixen un bon posicionament quan els robots dels buscadors exploren les webs) i els externs (la popularitat, s’en aconsegueix força a partir d’enllaços externs).
El SEM, en canvi, és de pagament i s’obbté per subhasta segons la qualitat dels enllaços. A diferència del SEO permet obtenir resultats des del primer dia, no té límit de paraules i permet canviarles amb rapidesa.
dijous, 8 de maig del 2008
Fransesc Castanyer ens visita!
El passat 17 d'Abril ens va visitar en Fransesc Castanyer, l'exdirector del setmanari Capgròs. La xerrada anava enfocada sobre la manera com s'havia de tractar la informació per ser emesa als mitjans de comunicació i també sobre els medis i les seves característiques.
Què és notícia?
Durant la xerrada vam debatre també allò que creiem que era notícia i la conclusió va ser la següent:
- És notícia tot allò que és pròxim, actual, d'interès ciutadà i curiós.
- Allò que afecta al mitjà també és notícia ( Periòdico publicarà notícies sobre el grupo Z).
Quines són les funcions dels mitjans de comunicació?
Durant la visita d'en Fransesc vam debatre també, mitjançant una pluja d'idees, quines creiem que eren les funcions dels mitjans de comunicació. Des´prés de posar les idees en comú vam arribar a la conclusió que les funcins dels mitjans són:
- Informar
- Influenciar ( un exemple podrien ser El Mundo i Cope, que estan a l'extrem d'un pensament).
- Transformar l'etorn
- Donar veu a tohom
- Fer crítics als ciutadans
- Educar
- Controlar el poder
- Guanyar diners
Els Mitjans de comunicació
Després d'aquests dos petits debats, en Fransesc ens va explicar trets característiques dels diferents mitjans de comunicació. En faré un petit resum.
La ràdio és un mitjà força barat. La sintonitzem per la seva immediatesa en donar informacions, per entretenir-nos i en situacions de crisis. Utilitza veus, músiques, sons i repeticions com a recursos. La consumim al cotxe i a les cases generalment, i solem fer-ho de forma individual i puntual. La ràdio és un mitjà que genera líders sòlids i fidelitat en l'audiència.
La televisió és un mitjà car degut als elevats recursos tècnics que requereix. La mirem per informar-nos, entretenir-nos i pels directes. Els recursos que utilitza són la imatge, el so, les veus i músiques i el Prime Time (per guanyar audiència).La solem consumir al sofà, moltes vegades de manera involuntària (fent zàping ens aturem a un canal i ens hi quedem), de forma regional (les cadenes de la zona) generalment, per cartellera i ho fem de forma inividual o col·lectiva (amics o família).
La premsa escrita utilitza la paraula impresa, els gràfics i les fotografies com a recursos. La consumim a casa, al bar i als transports públics, i ho fem de forma voluntària, individual i regional.
Internet és un metamitjà que inclou els 3 anteriors. Internet és global, és a dir que és senzill tècnicament, ràpid i econòmic. Utilitza tots els recursos utilitzats pels altres mitjans i la interactivitat a un nivell molt més elevat del que puguin fer-ho els altres. El consum és voluntari, individual, global (no regional, consum mundial) i impacient.
La interacció és molt directa i compenetrada als diaris d'internet. Tot i que els diaris utilitzen diferents estratègies versió digital/versió paper, molts diaris proporcionoen adreces d'internet a la versió en paper on complementen la informació de la notícia.
Durant la xerrada, en Fransesc ens va explicar quines eren les grans famílies de mitjans de comunicació d'Espanya; aquestes són:
PRISA (El PAIS, SER, CANAL +, CUATRO, LOCALIA , AS)
ROURES + EL TERRAT ( LA SEXTA, EL PÚBLICO)
PLANETA ( LA RAZÓN, AVUI, ONDA O, ANTENA 3, ADN)
UNDESA (EL MUNDO, MARCA, EXPANSIÓN, ABC, COPE)
GRUPO GODÓ ( LA VANGUARDIA, EL MUNDO DEPORTIVO, RAC 1, 8 TV, 20 MINUTOS)
Què és notícia?
Durant la xerrada vam debatre també allò que creiem que era notícia i la conclusió va ser la següent:
- És notícia tot allò que és pròxim, actual, d'interès ciutadà i curiós.
- Allò que afecta al mitjà també és notícia ( Periòdico publicarà notícies sobre el grupo Z).
Quines són les funcions dels mitjans de comunicació?
Durant la visita d'en Fransesc vam debatre també, mitjançant una pluja d'idees, quines creiem que eren les funcions dels mitjans de comunicació. Des´prés de posar les idees en comú vam arribar a la conclusió que les funcins dels mitjans són:
- Informar
- Influenciar ( un exemple podrien ser El Mundo i Cope, que estan a l'extrem d'un pensament).
- Transformar l'etorn
- Donar veu a tohom
- Fer crítics als ciutadans
- Educar
- Controlar el poder
- Guanyar diners
Els Mitjans de comunicació
Després d'aquests dos petits debats, en Fransesc ens va explicar trets característiques dels diferents mitjans de comunicació. En faré un petit resum.
La ràdio és un mitjà força barat. La sintonitzem per la seva immediatesa en donar informacions, per entretenir-nos i en situacions de crisis. Utilitza veus, músiques, sons i repeticions com a recursos. La consumim al cotxe i a les cases generalment, i solem fer-ho de forma individual i puntual. La ràdio és un mitjà que genera líders sòlids i fidelitat en l'audiència.
La televisió és un mitjà car degut als elevats recursos tècnics que requereix. La mirem per informar-nos, entretenir-nos i pels directes. Els recursos que utilitza són la imatge, el so, les veus i músiques i el Prime Time (per guanyar audiència).La solem consumir al sofà, moltes vegades de manera involuntària (fent zàping ens aturem a un canal i ens hi quedem), de forma regional (les cadenes de la zona) generalment, per cartellera i ho fem de forma inividual o col·lectiva (amics o família).
La premsa escrita utilitza la paraula impresa, els gràfics i les fotografies com a recursos. La consumim a casa, al bar i als transports públics, i ho fem de forma voluntària, individual i regional.
Internet és un metamitjà que inclou els 3 anteriors. Internet és global, és a dir que és senzill tècnicament, ràpid i econòmic. Utilitza tots els recursos utilitzats pels altres mitjans i la interactivitat a un nivell molt més elevat del que puguin fer-ho els altres. El consum és voluntari, individual, global (no regional, consum mundial) i impacient.
La interacció és molt directa i compenetrada als diaris d'internet. Tot i que els diaris utilitzen diferents estratègies versió digital/versió paper, molts diaris proporcionoen adreces d'internet a la versió en paper on complementen la informació de la notícia.
Durant la xerrada, en Fransesc ens va explicar quines eren les grans famílies de mitjans de comunicació d'Espanya; aquestes són:
PRISA (El PAIS, SER, CANAL +, CUATRO, LOCALIA , AS)
ROURES + EL TERRAT ( LA SEXTA, EL PÚBLICO)
PLANETA ( LA RAZÓN, AVUI, ONDA O, ANTENA 3, ADN)
UNDESA (EL MUNDO, MARCA, EXPANSIÓN, ABC, COPE)
GRUPO GODÓ ( LA VANGUARDIA, EL MUNDO DEPORTIVO, RAC 1, 8 TV, 20 MINUTOS)
Visita a la redacció de CAPGRÒS
Ja farà sobre un mes que els alumnes del grup C vam visitar la redacció de Capgròs. Capgròs és un setmanari gratuït que llença 40.000 exemplars i que té 60.000 lectors. Capgròs es basava només en la ciutat de Mataró tot i que ara també llença exemplars a altres punts del Maresme.
Durant la visita, ens van explicar una mica la seva història, que feien i l’evolució de la premsa gratuïta. Tal i com ens van comentar, la premsa gratuïta es basava en anuncis publicitaris anys enrera. Avui dia, els anuncis en són només una part, i la premsa gratuïta ofereix les mateixes prestacions que la de pagament. Capgròs n’és tot un exemple. Amb un equip format per 5 redactors i un fotògraf professional, el setmanari ofereix una premsa de qualitat i que cobreix els interessos dels habitants de Mataró i el Maresme explicant els esdeveniments d’aquest territori.
A més, Capgròs aposta també per un equip fort de dissenyadors ( 5 crec), que vetllen per un disseny atractiu i eficaç que entri pels ulls dels lectors. El disseny n’és molt important, ja que el diari està a les botigues i punts de la ciutat, i la gent és lliure d’agafar-lo. Un bon disseny és crucial per cridar l’atenció de la gent. També cal tenir en compte que al ser premsa gratuïta es subvenciona per la publicitat, de manera que els anuncis també han de tenir un atractiu visual que cridi l’atenció del lector.
Pel que fa als temes, Capgròs tracta les notícies d’actualitat de la setmana dividides en les seccions que podem torbar en qualsevol diari, respectant el seu ordre de prioritat ja establert. Tal i com ens va comentar la directora de redacció Judit Vives, el setmanari no altera l’ordre de les notícies tot i que algunes notícies siguin més morboses que d’altres i segurament atreguin més lectors, , fet que dóna serietat i credebilitat al diari. La Judit ens va comentar també que la redacció que oferien havia de ser de qualitat, i que en aquest àmbit els era una ventatja important el fet de publicar només un cop per setmana, ja que podien preparar la notícia amb més temps.
A més de l’edició amb paper, Capgròs ofereix la versió digital www.capgros.com. Aquesta web ofereix les notícies amb una actualització constant acompanyades de recursos multimèdia així com un seguit de serveis per als habitants de Mataró. Un servei que em va cridar força l’atenció és el necrològic, un apartat de la web on es publiquen les morts de ciutadans (sempre amb el consentiment de la família) que permet afegir el condol. Aquest servei ha rebut felicitacions per part dels usuaris, ja que més d’un s’ha assabentat d’una mort d’algun conegut que si no fos per aquest servei provablement no hagués sabut fins al cap de molt temps.
A part, l’edició on-line ofereix també les versions en paper a la web, de manera que els usuaris podem llegir les edicions en paper publicades a través d’internet. Tot i que l’edició on-line no proporciona a Capgròs uns ingressos tan grans com l’edició en paper, els anuncis els proporcionen uns ingressos interessants ( els anuncis es cobren a un tant per aparició en pantalla). Durant la visita ens van comentar també que en el seu cas l’ediciñó on-line no els era autosuficient econòmicament, tot i que cada dia anava a més, però que en el cas de grans diaris ja ho era.
La visita doncs va ser molt interessant, i ens vam adonar de que Capgròs és una de les institucions pioneres en premsa gratuïta a Catalunya. Un dels fets que ho ha fet possible, tal com ens va comentar en Fransesc Castanyer (periodista de Capgròs), és la competència frec a frec que es duen amb el “Tot Mataró”, l’altre diari gratuït de la ciutat.
Tot això fa que Mataró, tot i ser una ciutat petita ofereixi uns serveis de premsa gratuïts més que envejables.
Durant la visita, ens van explicar una mica la seva història, que feien i l’evolució de la premsa gratuïta. Tal i com ens van comentar, la premsa gratuïta es basava en anuncis publicitaris anys enrera. Avui dia, els anuncis en són només una part, i la premsa gratuïta ofereix les mateixes prestacions que la de pagament. Capgròs n’és tot un exemple. Amb un equip format per 5 redactors i un fotògraf professional, el setmanari ofereix una premsa de qualitat i que cobreix els interessos dels habitants de Mataró i el Maresme explicant els esdeveniments d’aquest territori.
A més, Capgròs aposta també per un equip fort de dissenyadors ( 5 crec), que vetllen per un disseny atractiu i eficaç que entri pels ulls dels lectors. El disseny n’és molt important, ja que el diari està a les botigues i punts de la ciutat, i la gent és lliure d’agafar-lo. Un bon disseny és crucial per cridar l’atenció de la gent. També cal tenir en compte que al ser premsa gratuïta es subvenciona per la publicitat, de manera que els anuncis també han de tenir un atractiu visual que cridi l’atenció del lector.
Pel que fa als temes, Capgròs tracta les notícies d’actualitat de la setmana dividides en les seccions que podem torbar en qualsevol diari, respectant el seu ordre de prioritat ja establert. Tal i com ens va comentar la directora de redacció Judit Vives, el setmanari no altera l’ordre de les notícies tot i que algunes notícies siguin més morboses que d’altres i segurament atreguin més lectors, , fet que dóna serietat i credebilitat al diari. La Judit ens va comentar també que la redacció que oferien havia de ser de qualitat, i que en aquest àmbit els era una ventatja important el fet de publicar només un cop per setmana, ja que podien preparar la notícia amb més temps.
A més de l’edició amb paper, Capgròs ofereix la versió digital www.capgros.com. Aquesta web ofereix les notícies amb una actualització constant acompanyades de recursos multimèdia així com un seguit de serveis per als habitants de Mataró. Un servei que em va cridar força l’atenció és el necrològic, un apartat de la web on es publiquen les morts de ciutadans (sempre amb el consentiment de la família) que permet afegir el condol. Aquest servei ha rebut felicitacions per part dels usuaris, ja que més d’un s’ha assabentat d’una mort d’algun conegut que si no fos per aquest servei provablement no hagués sabut fins al cap de molt temps.
A part, l’edició on-line ofereix també les versions en paper a la web, de manera que els usuaris podem llegir les edicions en paper publicades a través d’internet. Tot i que l’edició on-line no proporciona a Capgròs uns ingressos tan grans com l’edició en paper, els anuncis els proporcionen uns ingressos interessants ( els anuncis es cobren a un tant per aparició en pantalla). Durant la visita ens van comentar també que en el seu cas l’ediciñó on-line no els era autosuficient econòmicament, tot i que cada dia anava a més, però que en el cas de grans diaris ja ho era.
La visita doncs va ser molt interessant, i ens vam adonar de que Capgròs és una de les institucions pioneres en premsa gratuïta a Catalunya. Un dels fets que ho ha fet possible, tal com ens va comentar en Fransesc Castanyer (periodista de Capgròs), és la competència frec a frec que es duen amb el “Tot Mataró”, l’altre diari gratuït de la ciutat.
Tot això fa que Mataró, tot i ser una ciutat petita ofereixi uns serveis de premsa gratuïts més que envejables.
diumenge, 30 de març del 2008
Les webs dels ajuntaments
El passat divendres 28 de març, ens va visitar el Sr. Antoni Cebrian que és tècnic en comunicació i coordinador del lloc web municipal de l'Ajuntament de Mataró per parlar del present i futur de les webs municipals i institucionals.
Durant la visita ens va parlar del disseny i la maquetació de les webs, centrant-se en les webs dels ajuntaments. Aquest post, consisteix doncs en un resum de la xerrada que ens a donar l’Antoni Cebrian.
Com qualsevol web, doncs, les webs dels ajuntaments s’han d’adequar al perfil del visitant. Apart de donar a conèixer el poble o ciutat en sí i les activitats que s’hi fan, les webs d’ajuntaments pretenen també oferir serveis als ciutadans. Aquests serveis, a part de facilitar información, poden tractar-se en alguns casos de poder realizar alguns tràmits des de la web per evitar que el ciutadà hagi d’anar a l’ajuntament, com per exemple el tall d’un carrer pel trasllat de pis d’un veí.
Durant la visita ens va parlar del disseny i la maquetació de les webs, centrant-se en les webs dels ajuntaments. Aquest post, consisteix doncs en un resum de la xerrada que ens a donar l’Antoni Cebrian.
Com qualsevol web, doncs, les webs dels ajuntaments s’han d’adequar al perfil del visitant. Apart de donar a conèixer el poble o ciutat en sí i les activitats que s’hi fan, les webs d’ajuntaments pretenen també oferir serveis als ciutadans. Aquests serveis, a part de facilitar información, poden tractar-se en alguns casos de poder realizar alguns tràmits des de la web per evitar que el ciutadà hagi d’anar a l’ajuntament, com per exemple el tall d’un carrer pel trasllat de pis d’un veí.
Les webs dels ajuntaments han de transmetre al visitant una imatge seriosa i de confiança. Alguns punts a seguir per aconseguir-ho són:
-Facilitar la verificació de la informació que ofereixen. (La informació ha de ser certa i comprovable, ja que com a institució pública que és,mai pot oferir una informació de la que no se’n sapigui el 100% de certsa).
-Mostrar que hi ha una veritable organització darrera la web.
-Facilitar el contacte amb l’usuari.(interactivitat)
-Fer la pàgina fàcil d’utilitzar i útil.
-Actualitzar sovint el contingut.
-Restringir l’ús de contingut promocional.
-Mostrar que hi ha una veritable organització darrera la web.
-Facilitar el contacte amb l’usuari.(interactivitat)
-Fer la pàgina fàcil d’utilitzar i útil.
-Actualitzar sovint el contingut.
-Restringir l’ús de contingut promocional.
A part de la imatge que ha de donar, l’estructura de la web ha de ser clara. El disseny ha de ser senzill, de manera que la portada no ha d’estar gaire carregada d’informació i a l’hora ha de facilitar la informació al visitant amb apartats, de manera que el visitant arribi a la información útil amb 2 o 3 clics com a màxim. A l’hora de fer el disseny, també s’ha de tenir molt en compte l’ús dels colors. Alguns punts a seguir en aquest aspecto són:
-Evitar animacions repetitives i canvis de colors (cansen la vista i carreguen a l’usuari).
-Utilitzar uns colors adequats tenint en compte el context cultural en el que estem.
-Evitar en tot cas el color negre a internet.
-La portada ha de ser senzilla.
En les webs d’ajuntaments, és important també tenir una secció de turisme. És interessant que aquesta estigui feta en diferents idiomes i que les fotos siguin atractives per tal de cridar l’atenció a posibles turistes.
Al final de la xerrada vam analitzar algunes webs d’ajuntaments. Les conclusions que en vam extreure van ser les següents:
Al final de la xerrada vam analitzar algunes webs d’ajuntaments. Les conclusions que en vam extreure van ser les següents:
Mataró: La web té poca informacó a la portada, que pràcticament sempre és igual. Aquest fet és dolent, ja que no dones a l’usuari sensació d’estar renovant informació. El sistema de navegació de la web és força adequats ja que l’estructura dels menus es fácil d’utilitzar i et porta a la información útil en 2 o 3 clics. Un inconvenient de la web és la secció turística, que és molt pobre i les fotografíes transemeten poques ganes al turista de visitar la ciutat.
Bilbao: És una web poc adequada, ja que els colors utilitzats són dolents i poc seriosos, i el sistema de navegació consta de massa menús, ja que com he esmentat abans, l’usuari ha d’arribar amb 2 o 3 clics a la informacio útil.
Barcelona: El sistema de navegació és força adequat, però la portada està sobrecarregada d’informació. La web consta també de massa animacions i panells que canvien de color, cosa força negativa ja que cansa la vista de l’usuari i dóna sensació de sobrecarrega.
Madrid: La web en sí està força ben dissenyada i el sistema de navegació també, però el codi de colors que utilitza és poc adequat.
Saragossa: Igual que la de Mataró, la pàgina té poca informacó a la portada, que pràcticament sempre és igual i no dóna sensació de renovanr informació. Un dels grans aventatges d’aquesta web, és sense dubte el cercador natural*.
*Un cercador natural és un cercador que realitza la búsqueda a partir de frases. És una gran eina però d’un disseny complicat, ja que a l’hora de crear-la has d’inserir totes les frases que suposadament escriurà l’usuari a l’hora de realizar una búsqueda. La web de l’ajuntament de Saragossa va ser una de les primeres webs en implantar aquesta eina, que ara cada cop s’esta utilitzant més).
dimecres, 19 de març del 2008
WE MEDIA
Hi ha tres maneres diferents d’informar a una societat: que les persones siguin crèdules i “s’ho traguin” pràcticament tot, que les persones requereixin un intermediari informat que els digui allò que és bo i significatiu, o be que les persones es puguin organitzar per si mateixes i trobar la seva versió de la veritat.
Els medis ja han arribat, però la veritat encara no.
Al llarg dels anys, l’accés a la informació era concedit a institucions poderoses que en dominaven la distribució, mentre que la premsa independent era qui defensava la societat. Una nova era s’ha imposat. Sabem més coses que abans, però d’un mateix fet en sorgeixen diverses afirmacions, en molts casos, contradictòries.
A partir d’ara, gràcies als mitjans dels quals disposem, una persona qualsevol pot publicar les seves veritats sobre qualsevol fet o notícia amb facilitat.
“Històricament, als periodistes se’ls encarregava la funció d’informar a la democràcia. El seu futur, però dependrà no només del bé que ho facin sinó també de com estimulin i facin possible el diàleg amb els ciutadans”.
Aquestes frases són un petit resum de la introducció de We Media, feta per Dales Peskin. Un llibre publicat pel “Media Center American Press” que explica el nou model de tractament de la informació que s’ha imposat actualment, plantejant consideracions a tenir en compte entre el mitjà i l’audiència.
El llibre es divideix en 7 capítols:
1. Introducció al periodisme participatiu.
Explica que l’audiència d’internet té els mitjans per participar activament en la creació de notícies i d’informació amb facilitat.
2. Context cultural: darrere de l’explosió dels mitjans participatius Explica com Internet ha causat canvis molt significatius al món del periodisme i la dinàmica de les notícies i de l’audiència.
3. Com està agafant forma el periodisme participatiu. Examina els processos d’autocorrecció, les fortaleses i les debilitats dels sistemes principals de periodisme participatiu (blocs, peer to peer, publicació colaborativa…).
4. Les regles de participació. Com tot sistema social, el periodisme participatiu te unes regles. Es discuteixen aquestes regles i s’explica com es treballa en aquest sistema.
5. Implicacions dels medis i del periodisme. Explica les tendències que estan adoptant els mitjans de comunicació i l’impacte que té Internet sobre ells. Explica també els canvis en el model econòmic de les empreses de la comunicació.
6. Beneficis potencials de “We Media”. Explica els beneficis que les empreses de comunicació obtindran si adopten el periodisme participatiu de forma considerable.
7. Com podrien respondre els mitjans.
Explica maneres de que els mitjans integrin el periodisme participatiu en les seves operacions.
dilluns, 17 de març del 2008
TEMA 1: Conceptes Bàsics de la publicació elctrònica
Publicació Electrònica Tema 1: Conceptes bàsics d’e-publishing
– Publicació digital(publicació en Internet, e-publicació,
–Un portal d'Internet és un lloc web molt desenvolupat que ofereix una gran quantitat d'informació i de serveis a la seva pàgina web
– Una intranet web site: és un lloc web privat disponible només pels membres d'una xarxa privada (empreses i organitzacions). organització. Consta de continguts que formen part del coneixement col·lectiu d'una organització i que es reserven per a ús intern, no disponibles per al públic. Per publicar-hi s'usen els mateixos protocols i llenguatges amb els que s'editen els llocs webs.
– Wikipedia:
– P2P o peer-to-peer: xarxes d'igual a igual per a la compartició de fitxers o
dilluns, 10 de març del 2008
Eleccions 2008 des d'internet
Hola de nou. En aquest post faré un resum d’allò que es va tractar i comentar al segon debat de l’assignatura, el passat divendres 7 de Març.
El debat, es basava en comentar el paper d’internet en aquest darrera edició de les eleccions.
Primer de tot, cal dir que l’estructura d’una web és importantíssima, ja que allò que ens entra primer pels uls ens ha de cridar l’atenció. En aquest aspecte trobem una semblança molt gran amb els diaris, on la portada n’és molt important i es dedica gairebé el matiex temps en maquetar-la que en fer la resta del diari.
A partir d’aquí, doncs, la majoria dels partits polítics han optat per crear noves webs i dedicar-les exclusivament a la propaganda electoral. D’aquesta manera no cal retocar la web oficial del partit. Aquest fet també és deu a que el públic que visita regularment les webs dels partits no sol ser el mateix que ho fa en època electoral. L’únic partit que no ha creat una nova web per les eleccions ha estat ERC,que fa la campanya des de la web del partit, la resta si que han creat webs segreades per la campanya.
Les webs de les forces polítiques pretenen fomentar la participación dels visitants. En la majoria de webs trobem direccions de correu de polítics per enviar-hi sugerències. Els blocs també són una eina força explotada per les forces polítiques, ja que permeten la participació i la opinió de la gent ( El bloc de Miquel Iceta –secretari general del PSOE- s’ha convertit ja des de fa anys en un bloc polític de referencia). Aplicacins de la web2.0 també són usades en aquestes eleccions, com per exemple el flicker (PP,PSC i ERC comparteixen a la web un seguiment fotogràfic de la campanya), el facebook ( Mariano Rajoy té un compte en aquest lloc web de xarxes socials) i el secondlife (Gaspar Llamazares va fer una xerrada virtual amb diversos usuaris), entre d’altres.
Eines de TV i vídeo també han estat incorporades a partir de les eleccions del 2004. Un exemple clar són els Canals de TV incorporats a les webs del partit on es difonen meetings i algunes emissons en directe (PSCtv i ERCtv), o els canals de Youtube (CIUtv i IVtv). La web d’ERC també ofereix un servei de Podcàsting (és l’única web que l’incorpora).
A partir d’això vam extreure les següents conclusions:
- D’un suport, internet ha passat a ser una estratègia.
- Cal donar imatge a internet, ja que en cas contrari, pots donar una imatge d’antiguetat que et faci perdre vots.
- La població que usa internet sol ser activita i molt influent.
- Internet facilita el coneixement dels partits polítics, ja que proporcina un accés directe i interactiu a aquests.
- Durant i després del debat cara a cara (Zapatero-Rajoy) és va colapsar el servidor degut a la gran audiencia que hi va haver a internet.
- En un futur, internet s’acabarà imposant com a mitjà principal de la campanya electoral. Un fet interessant seria que internet tallés o almenys limités la programació electoral a les televisions, ja que a molta gent no li interessa.
Qui sap si d’aquí uns anys fins i tot podrem votar per internet.
El debat, es basava en comentar el paper d’internet en aquest darrera edició de les eleccions.
Primer de tot, cal dir que l’estructura d’una web és importantíssima, ja que allò que ens entra primer pels uls ens ha de cridar l’atenció. En aquest aspecte trobem una semblança molt gran amb els diaris, on la portada n’és molt important i es dedica gairebé el matiex temps en maquetar-la que en fer la resta del diari.
A partir d’aquí, doncs, la majoria dels partits polítics han optat per crear noves webs i dedicar-les exclusivament a la propaganda electoral. D’aquesta manera no cal retocar la web oficial del partit. Aquest fet també és deu a que el públic que visita regularment les webs dels partits no sol ser el mateix que ho fa en època electoral. L’únic partit que no ha creat una nova web per les eleccions ha estat ERC,que fa la campanya des de la web del partit, la resta si que han creat webs segreades per la campanya.
Les webs de les forces polítiques pretenen fomentar la participación dels visitants. En la majoria de webs trobem direccions de correu de polítics per enviar-hi sugerències. Els blocs també són una eina força explotada per les forces polítiques, ja que permeten la participació i la opinió de la gent ( El bloc de Miquel Iceta –secretari general del PSOE- s’ha convertit ja des de fa anys en un bloc polític de referencia). Aplicacins de la web2.0 també són usades en aquestes eleccions, com per exemple el flicker (PP,PSC i ERC comparteixen a la web un seguiment fotogràfic de la campanya), el facebook ( Mariano Rajoy té un compte en aquest lloc web de xarxes socials) i el secondlife (Gaspar Llamazares va fer una xerrada virtual amb diversos usuaris), entre d’altres.
Eines de TV i vídeo també han estat incorporades a partir de les eleccions del 2004. Un exemple clar són els Canals de TV incorporats a les webs del partit on es difonen meetings i algunes emissons en directe (PSCtv i ERCtv), o els canals de Youtube (CIUtv i IVtv). La web d’ERC també ofereix un servei de Podcàsting (és l’única web que l’incorpora).
A partir d’això vam extreure les següents conclusions:
- D’un suport, internet ha passat a ser una estratègia.
- Cal donar imatge a internet, ja que en cas contrari, pots donar una imatge d’antiguetat que et faci perdre vots.
- La població que usa internet sol ser activita i molt influent.
- Internet facilita el coneixement dels partits polítics, ja que proporcina un accés directe i interactiu a aquests.
- Durant i després del debat cara a cara (Zapatero-Rajoy) és va colapsar el servidor degut a la gran audiencia que hi va haver a internet.
- En un futur, internet s’acabarà imposant com a mitjà principal de la campanya electoral. Un fet interessant seria que internet tallés o almenys limités la programació electoral a les televisions, ja que a molta gent no li interessa.
Qui sap si d’aquí uns anys fins i tot podrem votar per internet.
dijous, 28 de febrer del 2008
Debat: La web 2.0
Hola a tots, aquest post el dedico al debat que hem realitzat avui a l'assignatura de publicació electrònica sobre la web 2.0. En les següents línies resumiré una mica allò que hem parlat i les conclusions que n'hem extret.
El concepte Web 2.0 va ser esmentat per primer cop per O'Reilly Media 2004 web2, referint-se a la percepció que la segona generació de la web es basava en comunitats i en serveis. Tot i que el nom pugui confondre, la Web 2.0 no és una segona edició de la web 1 a la que estem familiaritzats. De fet, la web2.0 és una nova forma d'entendre la relació internet-usuari, un nou concepte d'interacció entre l'editor o publicador de la web i l'usuari, de manera que aquest últim intervingui sempre i no tnigui la funció de simple espectador o lector del lloc web.
La web 2.o és caracteritza, entre altres coses per la seva facilitat d'ús. Està a l'abast de tothom, tots l'hem utilitzat i moltes vegades sense saber-ho ja que la Web2.0 ofereix molts serveis. (personalment confesso que no sabia el que era i l'estava utilitzant pràcticament cada dia). Exemples de serveis de la Web 2.0 podrien ser l'Adsence, el Flickr, el Podcasting, els wikis i el Blogging entre d'altres.
***L''Adsence és un sistema de publicitat ideat per Google. Mitjançat aquest, el webmaster d'un lloc web pot inserir anuncis basats en uns texts o imatges que estan d'acord amb la temàtica de la web i la situació geogràfica del visitant i així obtenir beneficis econòmics.
L'Adsense ha esdevingut molt popular ja que els anuncis són més respectuosos que la majoria de banners de publicitat i el contingut d'ells s'adequa al de la web.
***El Flickr és un lloc web per a organitzar fotografies digitals que funciona com una xarxa social. Va ser desenvolupat per Ludicorp, una empresa fundada el 2002 a Canadà. El 2005, Flickr i Ludicorp foren comprades per Yahoo!. És un servei molt utilitzat pels usuaris de blocs com a dipòsit de fotos.
***Els Wikis són sistemes de gestió de continguts que poden ser editats pels usuaris des del navegador. Els usuaris d'una wiki poden d'aquesta manera crear, modificar, enllaçar i esborrar el contingut d'una pàgina web, de forma interactiva, fàcil i ràpida. Un dels wikis més coneguts és wikipèdia.
***El podcàsting permet l'enregistrament de ràdio per internet o programes d'àudio d'internet similars. Aquests enregistraments es poden descarregar a un reproductor portàtil (com per exemple un iPod) per poder escoltar l'enregistrament a qualsevol lloc o bé directament des de l'ordinador.
Durant el debat també hem comentat que els blocs són una eina de comunicació, una xarxa de relacions, ja que quan és publica generalment s'espera una resposta. La temàtica dels blocs pot ser molt variada, no té límit (política,viatges, acudits, sexe, esports...). De fet es creen xarxes i comunitats virtuals on gent que comparteix algún interès o alguna afició s'agrupa (un exemple de comunitat virtual és bloc.cat, comunitat que fins i tot organitza torades i dinars).
La web 2.0, per suposat, permet canvis en el disseny i la maquetació dels llocs webs, tant a nivell de presentació(modificant el codi d'estils CSS) com de¡els continguts(a partir de CMS).
***Els gestors de continguts "CMS" són sistemes per mantenir i actualitzar webs de manera fàcil. Normalment funcionen a través del mateix web, i a vegades a través d'aplicacions específiques. Els sistemes de gestió de continguts que s'han extès més són els que tenen origen al programari lliure.
Els dos inconvenients de la web 2.0 són la necessitat d'ús de xarxes de banda ampla, ja que les aplicacions requereixen un velocitat de connexió considerable (tot i que cada dia més la gen disposa de connexions de banda ampla) i la infoxicació.
***La infoxicació és l'excés d'informació que provoca un col·lapse en el receptor.L'arribada de les noves tecnologies ha transformat completament la classificació, emmagatzematge i ús de la informació. Avui dia estem sotmesos contínuament a estímuls informacionals: la televisió, la prensa, la radio i, sobretot, Internet són constants fonts d'informació que ofereixen informació de manera continuada. Tanmateix, aquesta informació ens arriba sense processar i sense cap tipus de criteri de selecció, som nosaltres els que hem de destriar-la i seleccionar allò que ens pot ser útil. Aquesta tasca, que ocupa ja avui dia gran part del nostre temps, s'està convertint en quelcom insostenible que ens porta de cap a la infoxicació.
Cap al final del debat, hem parlat també del periodisme 2.0. El periodisme 2.0 és el peridoisme digital, que pot ser de dos tipus: de codi obert i de codi tancat. El de codi tacat permet publicar sota el nom d'una marca ( per exemple el periòdico), mentre que el de codi obert permet publicar sense estar adjudicat a cap marca.
El concepte Web 2.0 va ser esmentat per primer cop per O'Reilly Media 2004 web2, referint-se a la percepció que la segona generació de la web es basava en comunitats i en serveis. Tot i que el nom pugui confondre, la Web 2.0 no és una segona edició de la web 1 a la que estem familiaritzats. De fet, la web2.0 és una nova forma d'entendre la relació internet-usuari, un nou concepte d'interacció entre l'editor o publicador de la web i l'usuari, de manera que aquest últim intervingui sempre i no tnigui la funció de simple espectador o lector del lloc web.
La web 2.o és caracteritza, entre altres coses per la seva facilitat d'ús. Està a l'abast de tothom, tots l'hem utilitzat i moltes vegades sense saber-ho ja que la Web2.0 ofereix molts serveis. (personalment confesso que no sabia el que era i l'estava utilitzant pràcticament cada dia). Exemples de serveis de la Web 2.0 podrien ser l'Adsence, el Flickr, el Podcasting, els wikis i el Blogging entre d'altres.
***L''Adsence és un sistema de publicitat ideat per Google. Mitjançat aquest, el webmaster d'un lloc web pot inserir anuncis basats en uns texts o imatges que estan d'acord amb la temàtica de la web i la situació geogràfica del visitant i així obtenir beneficis econòmics.
L'Adsense ha esdevingut molt popular ja que els anuncis són més respectuosos que la majoria de banners de publicitat i el contingut d'ells s'adequa al de la web.
***El Flickr és un lloc web per a organitzar fotografies digitals que funciona com una xarxa social. Va ser desenvolupat per Ludicorp, una empresa fundada el 2002 a Canadà. El 2005, Flickr i Ludicorp foren comprades per Yahoo!. És un servei molt utilitzat pels usuaris de blocs com a dipòsit de fotos.
***Els Wikis són sistemes de gestió de continguts que poden ser editats pels usuaris des del navegador. Els usuaris d'una wiki poden d'aquesta manera crear, modificar, enllaçar i esborrar el contingut d'una pàgina web, de forma interactiva, fàcil i ràpida. Un dels wikis més coneguts és wikipèdia.
***El podcàsting permet l'enregistrament de ràdio per internet o programes d'àudio d'internet similars. Aquests enregistraments es poden descarregar a un reproductor portàtil (com per exemple un iPod) per poder escoltar l'enregistrament a qualsevol lloc o bé directament des de l'ordinador.
Durant el debat també hem comentat que els blocs són una eina de comunicació, una xarxa de relacions, ja que quan és publica generalment s'espera una resposta. La temàtica dels blocs pot ser molt variada, no té límit (política,viatges, acudits, sexe, esports...). De fet es creen xarxes i comunitats virtuals on gent que comparteix algún interès o alguna afició s'agrupa (un exemple de comunitat virtual és bloc.cat, comunitat que fins i tot organitza torades i dinars).
La web 2.0, per suposat, permet canvis en el disseny i la maquetació dels llocs webs, tant a nivell de presentació(modificant el codi d'estils CSS) com de¡els continguts(a partir de CMS).
***Els gestors de continguts "CMS" són sistemes per mantenir i actualitzar webs de manera fàcil. Normalment funcionen a través del mateix web, i a vegades a través d'aplicacions específiques. Els sistemes de gestió de continguts que s'han extès més són els que tenen origen al programari lliure.
Els dos inconvenients de la web 2.0 són la necessitat d'ús de xarxes de banda ampla, ja que les aplicacions requereixen un velocitat de connexió considerable (tot i que cada dia més la gen disposa de connexions de banda ampla) i la infoxicació.
***La infoxicació és l'excés d'informació que provoca un col·lapse en el receptor.L'arribada de les noves tecnologies ha transformat completament la classificació, emmagatzematge i ús de la informació. Avui dia estem sotmesos contínuament a estímuls informacionals: la televisió, la prensa, la radio i, sobretot, Internet són constants fonts d'informació que ofereixen informació de manera continuada. Tanmateix, aquesta informació ens arriba sense processar i sense cap tipus de criteri de selecció, som nosaltres els que hem de destriar-la i seleccionar allò que ens pot ser útil. Aquesta tasca, que ocupa ja avui dia gran part del nostre temps, s'està convertint en quelcom insostenible que ens porta de cap a la infoxicació.
Cap al final del debat, hem parlat també del periodisme 2.0. El periodisme 2.0 és el peridoisme digital, que pot ser de dos tipus: de codi obert i de codi tancat. El de codi tacat permet publicar sota el nom d'una marca ( per exemple el periòdico), mentre que el de codi obert permet publicar sense estar adjudicat a cap marca.
divendres, 15 de febrer del 2008
Benvinguts al bloc d'en Marcel!
Hola a tothom.
Aquest és el primer post que publico. El bloc es basa en l'assignatura de publicació electrònica, de fet consisteix en un treball d'aquesta. L'actualitzaré periòdicament per penjar-hi apunts i resums de l'assignatura, així com alguns articles relacionats amb el graduat en Mitjans Audiovisuals, la carrera que estudio.
Aquest és el primer post que publico. El bloc es basa en l'assignatura de publicació electrònica, de fet consisteix en un treball d'aquesta. L'actualitzaré periòdicament per penjar-hi apunts i resums de l'assignatura, així com alguns articles relacionats amb el graduat en Mitjans Audiovisuals, la carrera que estudio.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)