Les webs dels ajuntaments

El passat divendres 28 de març, ens va visitar el Sr. Antoni Cebrian que és tècnic en comunicació i coordinador del lloc web municipal de l'Ajuntament de Mataró per parlar del present i futur de les webs municipals i institucionals.
Durant la visita ens va parlar del disseny i la maquetació de les webs, centrant-se en les webs dels ajuntaments. Aquest post, consisteix doncs en un resum de la xerrada que ens a donar l’Antoni Cebrian.

Com qualsevol web, doncs, les webs dels ajuntaments s’han d’adequar al perfil del visitant. Apart de donar a conèixer el poble o ciutat en sí i les activitats que s’hi fan, les webs d’ajuntaments pretenen també oferir serveis als ciutadans. Aquests serveis, a part de facilitar información, poden tractar-se en alguns casos de poder realizar alguns tràmits des de la web per evitar que el ciutadà hagi d’anar a l’ajuntament, com per exemple el tall d’un carrer pel trasllat de pis d’un veí.

Les webs dels ajuntaments han de transmetre al visitant una imatge seriosa i de confiança. Alguns punts a seguir per aconseguir-ho són:

-Facilitar la verificació de la informació que ofereixen. (La informació ha de ser certa i comprovable, ja que com a institució pública que és,mai pot oferir una informació de la que no se’n sapigui el 100% de certsa).
-Mostrar que hi ha una veritable organització darrera la web.
-Facilitar el contacte amb l’usuari.(interactivitat)
-Fer la pàgina fàcil d’utilitzar i útil.
-Actualitzar sovint el contingut.
-Restringir l’ús de contingut promocional.

A part de la imatge que ha de donar, l’estructura de la web ha de ser clara. El disseny ha de ser senzill, de manera que la portada no ha d’estar gaire carregada d’informació i a l’hora ha de facilitar la informació al visitant amb apartats, de manera que el visitant arribi a la información útil amb 2 o 3 clics com a màxim. A l’hora de fer el disseny, també s’ha de tenir molt en compte l’ús dels colors. Alguns punts a seguir en aquest aspecto són:

-Evitar animacions repetitives i canvis de colors (cansen la vista i carreguen a l’usuari).
-Utilitzar uns colors adequats tenint en compte el context cultural en el que estem.
-Evitar en tot cas el color negre a internet.
-La portada ha de ser senzilla.

En les webs d’ajuntaments, és important també tenir una secció de turisme. És interessant que aquesta estigui feta en diferents idiomes i que les fotos siguin atractives per tal de cridar l’atenció a posibles turistes.
Al final de la xerrada vam analitzar algunes webs d’ajuntaments. Les conclusions que en vam extreure van ser les següents:

Mataró: La web té poca informacó a la portada, que pràcticament sempre és igual. Aquest fet és dolent, ja que no dones a l’usuari sensació d’estar renovant informació. El sistema de navegació de la web és força adequats ja que l’estructura dels menus es fácil d’utilitzar i et porta a la información útil en 2 o 3 clics. Un inconvenient de la web és la secció turística, que és molt pobre i les fotografíes transemeten poques ganes al turista de visitar la ciutat.

Bilbao: És una web poc adequada, ja que els colors utilitzats són dolents i poc seriosos, i el sistema de navegació consta de massa menús, ja que com he esmentat abans, l’usuari ha d’arribar amb 2 o 3 clics a la informacio útil.

Barcelona: El sistema de navegació és força adequat, però la portada està sobrecarregada d’informació. La web consta també de massa animacions i panells que canvien de color, cosa força negativa ja que cansa la vista de l’usuari i dóna sensació de sobrecarrega.

Madrid: La web en sí està força ben dissenyada i el sistema de navegació també, però el codi de colors que utilitza és poc adequat.

Saragossa: Igual que la de Mataró, la pàgina té poca informacó a la portada, que pràcticament sempre és igual i no dóna sensació de renovanr informació. Un dels grans aventatges d’aquesta web, és sense dubte el cercador natural*.

*Un cercador natural és un cercador que realitza la búsqueda a partir de frases. És una gran eina però d’un disseny complicat, ja que a l’hora de crear-la has d’inserir totes les frases que suposadament escriurà l’usuari a l’hora de realizar una búsqueda. La web de l’ajuntament de Saragossa va ser una de les primeres webs en implantar aquesta eina, que ara cada cop s’esta utilitzant més).

WE MEDIA

Hi ha tres maneres diferents d’informar a una societat: que les persones siguin crèdules i “s’ho traguin” pràcticament tot, que les persones requereixin un intermediari informat que els digui allò que és bo i significatiu, o be que les persones es puguin organitzar per si mateixes i trobar la seva versió de la veritat.

Els medis ja han arribat, però la veritat encara no.

Al llarg dels anys, l’accés a la informació era concedit a institucions poderoses que en dominaven la distribució, mentre que la premsa independent era qui defensava la societat. Una nova era s’ha imposat. Sabem més coses que abans, però d’un mateix fet en sorgeixen diverses afirmacions, en molts casos, contradictòries.

A partir d’ara, gràcies als mitjans dels quals disposem, una persona qualsevol pot publicar les seves veritats sobre qualsevol fet o notícia amb facilitat.

“Històricament, als periodistes se’ls encarregava la funció d’informar a la democràcia. El seu futur, però dependrà no només del bé que ho facin sinó també de com estimulin i facin possible el diàleg amb els ciutadans”.

Aquestes frases són un petit resum de la introducció de We Media, feta per Dales Peskin. Un llibre publicat pel “Media Center American Press” que explica el nou model de tractament de la informació que s’ha imposat actualment, plantejant consideracions a tenir en compte entre el mitjà i l’audiència.

El llibre es divideix en 7 capítols:

1. Introducció al periodisme participatiu.
Explica que l’audiència d’internet té els mitjans per participar activament en la creació de notícies i d’informació amb facilitat.

2. Context cultural: darrere de l’explosió dels mitjans participatius Explica com Internet ha causat canvis molt significatius al món del periodisme i la dinàmica de les notícies i de l’audiència.

3. Com està agafant forma el periodisme participatiu. Examina els processos d’autocorrecció, les fortaleses i les debilitats dels sistemes principals de periodisme participatiu (blocs, peer to peer, publicació colaborativa…).

4. Les regles de participació. Com tot sistema social, el periodisme participatiu te unes regles. Es discuteixen aquestes regles i s’explica com es treballa en aquest sistema.

5. Implicacions dels medis i del periodisme. Explica les tendències que estan adoptant els mitjans de comunicació i l’impacte que té Internet sobre ells. Explica també els canvis en el model econòmic de les empreses de la comunicació.

6. Beneficis potencials de “We Media”. Explica els beneficis que les empreses de comunicació obtindran si adopten el periodisme participatiu de forma considerable.

7. Com podrien respondre els mitjans.
Explica maneres de que els mitjans integrin el periodisme participatiu en les seves operacions.

TEMA 1: Conceptes Bàsics de la publicació elctrònica

Publicació Electrònica Tema 1: Conceptes bàsics d’e-publishing

– Publicació digital(publicació en Internet, e-publicació, e-publishing, publicació web): Col·lecció de continguts multimèdia (text,animacions,imatges,vídeo,àudio) editats per a ser publicats i visualitzats a la World Wide Web (WWW).

Tipus de publicació a Internet

– Internet web site: lloc (emplaçament) web (consta de varies pàgines amb continguts d’una empresa, d’una institució…)

–Una pàgina web és un document de la WWW en format HTML o XHTML i amb extensions de fitxer .htm o .html que pot contenir text, imatges, so, endollats, guions (scripts), CSS,etc.

–Un portal d'Internet és un lloc web molt desenvolupat que ofereix una gran quantitat d'informació i de serveis a la seva pàgina web d'inici o home.

– Una intranet web site: és un lloc web privat disponible només pels membres d'una xarxa privada (empreses i organitzacions). organització. Consta de continguts que formen part del coneixement col·lectiu d'una organització i que es reserven per a ús intern, no disponibles per al públic. Per publicar-hi s'usen els mateixos protocols i llenguatges amb els que s'editen els llocs webs.

–Un extranet web site és similar a un lloc web, però específicament dissenyat per a l’ús dels partners d'una empresa o organització. Per publicar-hi s'usen els mateixos protocols i llenguatges amb els que s'editen els llocs webs.

– Un weblog (bloc, bitàcola) és un espai personal d'escriptura a Internet on l'autor escriu periòdicament (cada publicació s’anomena entrada o post) . La maquetació és estàndard i senzilla.Els autors de blocs s'anomenen blocaires (bloggers). Una blocosfera (blogosphere, blogosfera) és el conjunt de blocs d'una comunitat. També existeixen blocs específics: photoblogs, videoblogs o vlogs i audioblogs o podcasting

–El Podcasting o podcast és una espècie de bloc on les entrades són fetes amb àudio. Les entrades o s'anomenen podcasts.

– Un Wiki és un lloc web creat per gent diversa que comparteix un programari col·laboratiu (consta de documents, definicions i informacions).

– Wikipedia: wiki que té com a objectiu la construcció d'enciclopèdies a Internet a partir del coneixement col·lectiu d'un gran nombre de persones arreu del món.

– P2P o peer-to-peer: xarxes d'igual a igual per a la compartició de fitxers orecursos multimèdia com fotografies, àudios (música) i vídeos (pel·lícules de cine).Són una alternativa a les arquitectures client-servidor on ningú no n'és propietari i els fitxers són compartits per tothom.

– Els weblogs, podcasting, wiki i P2P constitueixen una revolució social i un canvi profund de com s'entén la comunicació. Abans els ciutadans i ciutadanes havien d'usar empreses i/o institucions intermediàries com a canals de distribució per accedir al coneixement, mentre que ara l'accés es pot fer de ciutadà a ciutadà mitjançant infomediaris. Un dels inconvenients que comporta aquest fet és la infoxicació (excés d’informació a la xarxa).

Eleccions 2008 des d'internet

Hola de nou. En aquest post faré un resum d’allò que es va tractar i comentar al segon debat de l’assignatura, el passat divendres 7 de Març.
El debat, es basava en comentar el paper d’internet en aquest darrera edició de les eleccions.

Primer de tot, cal dir que l’estructura d’una web és importantíssima, ja que allò que ens entra primer pels uls ens ha de cridar l’atenció. En aquest aspecte trobem una semblança molt gran amb els diaris, on la portada n’és molt important i es dedica gairebé el matiex temps en maquetar-la que en fer la resta del diari.

A partir d’aquí, doncs, la majoria dels partits polítics han optat per crear noves webs i dedicar-les exclusivament a la propaganda electoral. D’aquesta manera no cal retocar la web oficial del partit. Aquest fet també és deu a que el públic que visita regularment les webs dels partits no sol ser el mateix que ho fa en època electoral. L’únic partit que no ha creat una nova web per les eleccions ha estat ERC,que fa la campanya des de la web del partit, la resta si que han creat webs segreades per la campanya.

Les webs de les forces polítiques pretenen fomentar la participación dels visitants. En la majoria de webs trobem direccions de correu de polítics per enviar-hi sugerències. Els blocs també són una eina força explotada per les forces polítiques, ja que permeten la participació i la opinió de la gent ( El bloc de Miquel Iceta –secretari general del PSOE- s’ha convertit ja des de fa anys en un bloc polític de referencia). Aplicacins de la web2.0 també són usades en aquestes eleccions, com per exemple el flicker (PP,PSC i ERC comparteixen a la web un seguiment fotogràfic de la campanya), el facebook ( Mariano Rajoy té un compte en aquest lloc web de xarxes socials) i el secondlife (Gaspar Llamazares va fer una xerrada virtual amb diversos usuaris), entre d’altres.

Eines de TV i vídeo també han estat incorporades a partir de les eleccions del 2004. Un exemple clar són els Canals de TV incorporats a les webs del partit on es difonen meetings i algunes emissons en directe (PSCtv i ERCtv), o els canals de Youtube (CIUtv i IVtv). La web d’ERC també ofereix un servei de Podcàsting (és l’única web que l’incorpora).

A partir d’això vam extreure les següents conclusions:
- D’un suport, internet ha passat a ser una estratègia.
- Cal donar imatge a internet, ja que en cas contrari, pots donar una imatge d’antiguetat que et faci perdre vots.
- La població que usa internet sol ser activita i molt influent.
- Internet facilita el coneixement dels partits polítics, ja que proporcina un accés directe i interactiu a aquests.
- Durant i després del debat cara a cara (Zapatero-Rajoy) és va colapsar el servidor degut a la gran audiencia que hi va haver a internet.
- En un futur, internet s’acabarà imposant com a mitjà principal de la campanya electoral. Un fet interessant seria que internet tallés o almenys limités la programació electoral a les televisions, ja que a molta gent no li interessa.


Qui sap si d’aquí uns anys fins i tot podrem votar per internet.