Debat: La web 2.0

Hola a tots, aquest post el dedico al debat que hem realitzat avui a l'assignatura de publicació electrònica sobre la web 2.0. En les següents línies resumiré una mica allò que hem parlat i les conclusions que n'hem extret.


El concepte Web 2.0 va ser esmentat per primer cop per O'Reilly Media 2004 web2, referint-se a la percepció que la segona generació de la web es basava en comunitats i en serveis. Tot i que el nom pugui confondre, la Web 2.0 no és una segona edició de la web 1 a la que estem familiaritzats. De fet, la web2.0 és una nova forma d'entendre la relació internet-usuari, un nou concepte d'interacció entre l'editor o publicador de la web i l'usuari, de manera que aquest últim intervingui sempre i no tnigui la funció de simple espectador o lector del lloc web.

La web 2.o és caracteritza, entre altres coses per la seva facilitat d'ús. Està a l'abast de tothom, tots l'hem utilitzat i moltes vegades sense saber-ho ja que la Web2.0 ofereix molts serveis. (personalment confesso que no sabia el que era i l'estava utilitzant pràcticament cada dia). Exemples de serveis de la Web 2.0 podrien ser l'Adsence, el Flickr, el Podcasting, els wikis i el Blogging entre d'altres.

***L''Adsence és un sistema de publicitat ideat per Google. Mitjançat aquest, el webmaster d'un lloc web pot inserir anuncis basats en uns texts o imatges que estan d'acord amb la temàtica de la web i la situació geogràfica del visitant i així obtenir beneficis econòmics.
L'Adsense ha esdevingut molt popular ja que els anuncis són més respectuosos que la majoria de banners de publicitat i el contingut d'ells s'adequa al de la web.

***El Flickr és un lloc web per a organitzar fotografies digitals que funciona com una xarxa social. Va ser desenvolupat per Ludicorp, una empresa fundada el 2002 a Canadà. El 2005, Flickr i Ludicorp foren comprades per Yahoo!. És un servei molt utilitzat pels usuaris de blocs com a dipòsit de fotos.

***Els Wikis són sistemes de gestió de continguts que poden ser editats pels usuaris des del navegador. Els usuaris d'una wiki poden d'aquesta manera crear, modificar, enllaçar i esborrar el contingut d'una pàgina web, de forma interactiva, fàcil i ràpida. Un dels wikis més coneguts és wikipèdia.

***El podcàsting permet l'enregistrament de ràdio per internet o programes d'àudio d'internet similars. Aquests enregistraments es poden descarregar a un reproductor portàtil (com per exemple un iPod) per poder escoltar l'enregistrament a qualsevol lloc o bé directament des de l'ordinador.

Durant el debat també hem comentat que els blocs són una eina de comunicació, una xarxa de relacions, ja que quan és publica generalment s'espera una resposta. La temàtica dels blocs pot ser molt variada, no té límit (política,viatges, acudits, sexe, esports...). De fet es creen xarxes i comunitats virtuals on gent que comparteix algún interès o alguna afició s'agrupa (un exemple de comunitat virtual és bloc.cat, comunitat que fins i tot organitza torades i dinars).

La web 2.0, per suposat, permet canvis en el disseny i la maquetació dels llocs webs, tant a nivell de presentació(modificant el codi d'estils CSS) com de¡els continguts(a partir de CMS).

***Els gestors de continguts "CMS" són sistemes per mantenir i actualitzar webs de manera fàcil. Normalment funcionen a través del mateix web, i a vegades a través d'aplicacions específiques. Els sistemes de gestió de continguts que s'han extès més són els que tenen origen al programari lliure.

Els dos inconvenients de la web 2.0 són la necessitat d'ús de xarxes de banda ampla, ja que les aplicacions requereixen un velocitat de connexió considerable (tot i que cada dia més la gen disposa de connexions de banda ampla) i la infoxicació.

***La infoxicació és l'excés d'informació que provoca un col·lapse en el receptor.L'arribada de les noves tecnologies ha transformat completament la classificació, emmagatzematge i ús de la informació. Avui dia estem sotmesos contínuament a estímuls informacionals: la televisió, la prensa, la radio i, sobretot, Internet són constants fonts d'informació que ofereixen informació de manera continuada. Tanmateix, aquesta informació ens arriba sense processar i sense cap tipus de criteri de selecció, som nosaltres els que hem de destriar-la i seleccionar allò que ens pot ser útil. Aquesta tasca, que ocupa ja avui dia gran part del nostre temps, s'està convertint en quelcom insostenible que ens porta de cap a la infoxicació.

Cap al final del debat, hem parlat també del periodisme 2.0. El periodisme 2.0 és el peridoisme digital, que pot ser de dos tipus: de codi obert i de codi tancat. El de codi tacat permet publicar sota el nom d'una marca ( per exemple el periòdico), mentre que el de codi obert permet publicar sense estar adjudicat a cap marca.

Benvinguts al bloc d'en Marcel!

Hola a tothom.

Aquest és el primer post que publico. El bloc es basa en l'assignatura de publicació electrònica, de fet consisteix en un treball d'aquesta. L'actualitzaré periòdicament per penjar-hi apunts i resums de l'assignatura, així com alguns articles relacionats amb el graduat en Mitjans Audiovisuals, la carrera que estudio.